RESULTATS DEL SEGUIMENT ESPECÍFIC (2005)
ÀGUILA DAURADA ÀGUILA CALÇADA FALCÓ PELEGRÍ GUATLLA
CORRIOL PIT-ROIG BECADA ÒLIBA XOT
DUC PUPUT ORENETA COMÚ CAPSIGRANY
PARDAL XARREC PARDAL ROQUER HORTOLÀ CRUIXIDELL

 

ÀGUILA DAURADA (Aquila chrysaetos)
Malgrat realitzar observacions prolongades de tots els llocs de nidificació coneguts, aquest any no s’ha obtingut cap dada que ens permeti avaluar-ne l’èxit reproductor o, fins i tot, assegurar l’existència de parelles reproductores al Principat. És probable, doncs, que els efectius reproductors d’aquesta espècie a Andorra hagin sofert una disminució notable.
ÀGUILA CALÇADA (Hieraaetus pennatus)
  Amb les dades obtingudes no es pot concloure que hi hagi una parella nidificant al Principat. Tanmateix, la presència de dos individus adults amb comportament nupcial al límit sud-oest fa pensar que hi ha una parella a cavall de la parròquia de Sant Julià i la comarca de l’Alt Urgell (Catalunya). Probablement aquests ocells utilitzen l’espai andorrà com a lloc de caça i vol, però la zona de nidificació deu ser a la veïna comarca catalana.
FALCÓ PELEGRÍ (Falco peregrinus)

Malgrat no haver-se pogut avaluar l’èxit reproductor de l’espècie, sí que s’ha constatat el manteniment d’un territori i se sospita l’existència d’un altre.

GUATLLA (Coturnix coturnix)
Les prospeccions realitzades han permès constatar la reproducció probable d’aquesta espècie, a partir de la detecció de mascles cantors, en un mínim de tres quadrats on se’n desconeixia la presència com a reproductora. Tot i així, les dades disponibles no ens permeten estimar encara la situació ni la tendència poblacional de la guatlla, espècie greument afectada per la modificació dels llocs ideals de cria (prats de dall i cultius cerealistes).
CORRIOL PIT-ROIG (Eudromias morinellus)
Malgrat que la prospecció realitzada no donà resultats positius, ens permeté constatar l’elevat grau de pertorbacions humanes a què la zona ocupada anteriorment per l’espècie està sotmesa, sobretot pel que fa al trànsit motoritzat. Aquest factor és, sens dubte, molt negatiu pel corriol pit-roig. Les dades obtingudes fins ara ens indiquen que probablement no és un nidificant regular.
BECADA (Scolopax rusticola)
La migradesa d’informació sobre la becada no permet aventurar cap tendència poblacional. Segurament, ens trobem davant d’un dèficit d’informació real a causa de la dificultat de censar aquesta espècie, ja que a més de ser d’hàbits crepusculars o nocturns, el seu cant és poc evident, i només se sent bé si s’està a poca distància d’ella.
ÒLIBA (Tyto alba)
  Només es pot apuntar la possible presència de l’espècie al sud del Principat. Tot i no ser una espècie típicament migradora, se sap que a l’hivern arriben exemplars centreuropeus a la península Ibèrica, fet que explicaria que l’únic exemplar detectat enguany al mes d’abril estés de pas prenupcial vers el nord, i per això no es tornés a detectar més endavant.
XOT (Otus scops)
Les escoltes nocturnes dutes a terme a les localitats on es coneixia la reproducció d’aquesta espècie han donat uns resultats ben diferents. Mentre que a la primera localitat no es detectà cap xot, a la segona s’escoltaren dos mascles a final d’abril. Cal destacar la detecció, a mitjan juny, d’un mascle que cantava en una localitat nova. Sembla, doncs, que els efectius de xot es mantenen més o menys estables al Principat.
DUC (Bubo bubo)
Els resultats negatius que s’han obtingut poden ser conseqüència de les dates un xic tardanes de les escoltes realitzades per al cens d’aquesta espècie. Altres possibles causes que expliquen els resultats són la dificultat per fer escoltes en condicions acústiques adequades, ja que la majoria de parets prospectades estan a prop de vies de comunicació molt transitades, i el soroll dels vehicles impedeix de sentir-hi bé. Però la causa més probable per la qual no s’ha detectat cap duc és la rarefacció, sinó extinció, que ha sofert aquesta espècie al Principat d’Andorra. La progressiva ocupació dels medis oberts on caça i la proliferació d’infraestructures (sobretot filats elèctrics, dels que es té constància que han provocat la mort de 5 ducs com a mínim entre els anys vuitanta i noranta) són, amb tota probabilitat, les causes del seu declivi poblacional.
PUPUT (Upupa epops)
  Les poques dades obtingudes, segurament com a resultat de les poques prospeccions dutes a terme, no ens permeten escatir la presència de l’espècie com a nidificant al Principat. Les úniques observacions de què disposem són molt primerenques (abril - maig) i, per tant, probablement corresponen a exemplars en plena migració.
ORENETA COMÚ (Hirundo rustica)
Les dades obtingudes en aquesta primera edició del programa Lanius indiquen un augment dels efectius poblacionals d’oreneta comú al Principat d’Andorra. Amb tot, és molt probable que la xifra estimada l’any 2000, infravalorés la població real d’aleshores, i per tant actualment no sabem si la població augmenta o, com probablement succeeix, disminueix.
CAPSIGRANY (Lanius senator)
En tractar-se d’un ocell conspicu i fàcil de detectar, els resultats negatius obtinguts a les prospeccions realitzades molt probablement són resultat de l’absència real de l’espècie. Aquest fet indicaria la desaparició de l’únic nucli reproductor conegut abans d’iniciar el programa de seguiment. Les dades obtingudes, doncs, ens quantifiquen els efectius andorrans actuals en un màxim d’una parella, xifra ja inclosa en la mida poblacional estimada l’any 2000.
PARDAL XARREC (Passer montanus)
Sens dubte, les dades recollides enguany són del tot insuficients per dibuixar una mida poblacional de pardal xarrec, i més encara per estimar la seva tendència.
PARDAL ROQUER (Petronia petronia)
Les poques dades que s’han obtingut enguany de la població andorrana de pardal roquer apunten a un declivi clar de l’espècie. Amb tot, són dades basades en poques prospeccions, motiu pel qual caldria agafar amb cura la seva tendència probable. Atesa la mancança de més dades, caldrà esperar a futures edicions del Lanius per estimar-ne de manera més acurada la població i la tendència.
HORTOLÀ (Emberiza hortulana)
Les parelles observades al nucli poblacional del sud del país palesen que aquest encara es manté. El segon nucli poblacional, el de l’oet, també es manté, i fins potser ha augmentat lleugerament. Al tercer nucli, però, el del nord-est, no s’ha detectat cap hortolà.
CRUIXIDELL (Miliaria calandra)
  Les visites a les zones agrícoles de l’extrem sud-oest d’Andorra, formades per conreus de cereals farratgers i pastures, únic indret on es coneix la presència d’aquesta espècie, han permès detectar només un mascle cantor. Només s’ha constatat, doncs, la presència probable d’una parella, però es desconeix si la reproducció ha tingut lloc i amb quins resultats. Podem estimar, doncs, que els efectius poblacionals de l’espècie són estables.