INTRODUCCIÓ
Els ocells, a causa de la seva abundància i també de les seves múltiples adaptacions, juguen un paper molt important dins els ecosistemes. La gran diversitat d’ocells que tenim al Principat d’Andorra (unes 150 espècies), i la facilitat de llur observació i estudi, converteixen aquests animals en indicadors fiables i valuosos sobre l’estat del medi ambient.

El programa Lanius, fruit d’un conveni entre el Centre de Biodiversitat de l’Institut d’Estudis Andorrans i l’Associació per a la Defensa de la Natura (ADN), té dos eixos d’estudi. Per un costat, el seguiment de la reproducció de diverses espècies amenaçades o que han disminuït fortament segons l’Atlas dels ocells nidificants d’Andorra, publicat per l’ADN l’any 2002, però que no gaudeixen de cap recerca específica per part de l’Administració. En aquest grup d’espècies s’inclouen des de rapinyaires diürns i nocturns fins a passeriformes. Per l’altre, el seguiment dels ocells comuns d’Andorra, el SOCA, pretén recollir informació de l’abundància de totes les espècies que es troben al llarg d’una sèrie de recorreguts. Aquest mètode de cens consisteix a identificar les espècies i comptar els exemplars que se’n detecten al llarg d’un transecte.

Però el programa Lanius no sols té una vocació científica, sinó que tan important com els resultats obtinguts és la promoció de l’afecció pels ocells entre la societat andorrana. Així doncs, si bé el seguiment específic recau sobretot en els coordinadors del programa, es compta amb la participació de socis i sòcies de l’ADN, i amb la població interessada, per dur a terme alguns censos i per realitzar els diferents transectes del SOCA.

El programa Lanius, doncs, uneix el rigor de la recerca amb la socialització de la ciència i de la preservació del patrimoni natural.